Acompanyament

Des d’abans de néixer, estem exposades a una multitud de pèrdues que aniran marcant els nostres camins com a persones. Tota pèrdua implica canvis, transicions, transformació. La necessitat i el repte d’adaptar-nos a un nou medi. Les pèrdues, moltes vegades, impliquen dolor, angoixa, por, desesperació... Si aquests processos no troben l’espai i el suport necessaris per ser expressats i elaborats, poden afectar i repercutir en altres àmbits de la vida més endavant. És important que tota pèrdua significativa sigui identificada, reconeguda, validada i elaborada com a tal.

El dol no és una etapa a superar ni un problema a resoldre, sinó una resposta natural i adaptativa davant d’una pèrdua significativa, que moltes vegades sacseja els nostres fonaments, creences, afectes i la nostra relació amb el món que habitem. Pot ser que costi trobar un lloc pels dols en un context que tendeix a accelerar, silenciar o evitar les experiències doloroses. Però el dol necessita espai, temps i reconeixement per desplegar-se. Lluny de procurar superar la pèrdua i passar pàgina, el procés de dol pot convertir-se en una exploració de possibles camins per seguir vinculades a la pèrdua, a nosaltres i al món.